DESCOBRINT CAMINS.

Sempre m'ha agradat caminar. El senderisme o el simple fet d'anar a donar un tomb per camins és considerat com un exercici molt saludable i, al Penedès, hi ha molts camins que conviden a fer una passejada.

Aquesta segona setmana d'agost he tingut la sort de trobar-me de vacances i, gràcies a tenir a un gos al meu càrrec, ha tornat de redescobrir el plaer de caminar pel mig de les vinyes i dels boscos mediterranis que hi ha per la nostra zona. Es un costum que havia anat perdent amb el temps, mentre caminava en total solitud escoltant el cant dels ocells (uns amb una melodia més maca que altres), veure els diferents animals (conills, garces i llangardaixos) i contemplant els conrreus de secà que tant proliferen al Penedès (oliveres, atmetllers i vinyes) he volgut recordar com es que, amb el pas del temps, he perdut el costum de calçar-me unes bones sabates i simplement descobrir camins.

La resposta a la meva pregunta no ha trigat gaire en arribar. Després de caminar gairebé mitja hora m'he adonat que, apart de la companyia del gos, estava totalment sol i durant la resta de la caminada estat sense creuar-me amb cap persona. La nostra comarca ha crescut molt en els últims anys, recordo que quan era petit i vivía a Vilafranca sortia amb els pares a passejar pel camí de Sant Pau i et trobaves poca gent, ens podiem parar durant una bona estona a recollir algunes bledes que creíxien als marges del camí o alls tendres silvestres, ara tot això forma part del passat. Anar cap a l'ermita de les afores de la vila sense trobar-te ningú es molt difícil. La nova moda del running (del que sóc aficionat) ha omplert els camins en llocs molt transitats per caminants, corredors i, en menor mesura, ciclistes.

Tinc molt clar que, al igual que quan surto a correr, el fet de caminar és una manera, molt sana, de desconectar de l'estrés i el problemes que tens al llarg del dia i quina millor manera que estar amb tu mateix, en solitud o ben acompanyat, compartint el silènci del camp només trencat per la mateixa natura. Tanmateix el fet de donar-me la sensació de que, tot i estar rodejat d'un paratge natural, semblava com si estès en un cèntric carrer ple de gent no m'ajudava a buscar la tranquilitat que necessitava en aquell moment, per això vaig decidir deixar de caminar i començar a correr, una manera, aquesta última, més urbana per desconectar.

Però avui m'he sentit feliç i satisfet, encara queden camins per descobrir plens de sol·litud i calma. Us convido a que un dia agafeu el cotxe i us dirigiu a alguns dels molts pobles que hi ha a la nostra comarca, endinseu-vos en els seus camins com si fossiu exploradors novells i cercareu una tranquilitat que, de ben segur, molts de vosaltres anyoreu. Descobrireu una nova manera de trobar la calma, de descobrir llocs de gran bellesa on la natura encara és viva i on, en el silenci, potser trobareu que la porta que condueix a la tranquilitat i al desestrés està més aprop del que us pensaveu i que està allà apunt de ser descoberta.