Rebre la noticia de que aquella novel·la que sempre havies volgut escriure s'ha publicat, que algú ha aconseguit fer realitat un projecte que tenies en ment, et fa aflorir moltes sensacions contradictories. Això es el que em va passar quan vaig descobrir l'edició d'una nova novel·la ambientada en el Penedès històric, en concret una novel·la històrica local: Mir Geribert, el príncep rebèl. El primer sentiment que va aflorar sota la meva pell va ser la tristor i seguidament una dosis d'enveja; tristor per no haver sigut jo qui aconseguís portar endavant aquesta obra i enveja per l'autor que havia complert un dels meus projectes més ambiciosos que tenia en ment. Però després d'això varen apareixer nous sentiments més gratificant, aviat van sorgir l'alegria i unes ganes enormes d'endinsar-me en la lectura, per fi algú havia decidit escriure sobre Mir Geribert, un dels personatges més importants de la història medieval penedesenca i calia tenir la ment oberta per descobrir el què m'esperava.
